El 24 d’abril s’han conegut les dades oficials de l’EPA situant l’atur exactament on fa uns dies denunciàvem des de la CGT, sent el total de desocupats 4.010.700, el que representa el 17,36 % de la població activa. S’han destruït 802.000 llocs de treball en els últims 3 mesos. Ja hi ha més de 1 milió de llars que tenen a tots els seus membres sense treball.
En paral·lel assistim a una nova ofensiva d’economistes, presidents de bancs i caixes, plumilles del capital i governadors d’institucions oficials que tornen a la càrrega contra la baula més feble del sistema, els treballadors i treballadores, reclamant noves reformes laborals, de la Seguretat Social i de les pensions que se’ns venen com receptes indispensables per a sortir de la crisi i per al manteniment del sistema públic de pensions.
El governador del Banc d’Espanya, en la seva línia habitual de portaveu neoliberal, reclama de nou llibertat absoluta per a portar a terme aquestes reformes estructurals, amenaçant amb la insostenibilitat del sistema, per a obligar als treballadors i treballadores a augmentar els anys de cotització necessaris per a poder cobrar una pensió pública. A més es fa eco de les recomanacions del FMI entorn de la necessitat de moderar els salaris dels treballadors, que no el seu propi, per a reduir costos empresarials.
Per la seva banda, i encara que formalment el Govern rebutja aquestes mesures, en la pràctica estudia computar tota la vida laboral per a obtenir la mitjana del cobrament de la pensió, ponderant també l’esperança de vida del receptor de la pensió i limitant encara més l’import d’aquestes pensions per a reduir-les.
La realització d’aquestes reformes suposen la mateixa recepta que es duu implantant en els últims trenta anys i que ens han conduït al desastre social que representa en aquest país l’acomiadament lliure i quasi gratuït, a més d’aprofundir en la cultura del "pelotazo" empresarial, la irresponsabilitat social amb els territoris i societats que exploten aquests empresaris i l’ànsia insaciable d’obtenció de beneficis, tots ells formen part del fons real de l’actual crisi capitalista.
En temps en els quals la destrucció d’ocupació és imparable, amb més de 4 milions de desocupats i amb aspecte de seguir creixent, plantejar treballar més anys en comptes de repartir el treball existent, plantejar reduccions en la quantia de les pensions en comptes de garantir un sistema sostenible augmentant la càrrega impositiva a les empreses i plantejar potenciar el maó i el turisme en comptes de crear un nou model productiu basat en la I + D + i i en la sostenibilitat de l’entorn, és no voler entendre la realitat social, laboral i econòmica de la qual se’ls suposa responsables a totes aquestes gents que estan hipotecant encara més la nostra vida i el nostre futur.
Exigim un canvi social i econòmic radical que suposi la substitució de les cultures capitalistes imposades pels poderosos per una cultura de la vida i les seves necessitats, repartint el treball i la riquesa per a treballar tots, exigint responsabilitats a aquells que s’han enriquit explotant els recursos naturals dels territoris i les seves societats i assegurar la protecció social suficient a totes les persones que vivim en l’estat espanyol.
Però aquests canvis no arribaran sols: és absolutament necessari que siguin els treballadors i treballadores d’aquest país el motor, els actors i promotors d’aquest canvi tirant-se als carrers per a acabar d’una vegada per sempre amb les seves crisis, que vam pagar sempre els mateixos i les mateixes. L’atur i la precarietat no es poden combatre amb les mateixes polítiques que ho han generat.
PER LA SOSTENIBILITAT DE LES NOSTRES PENSIONS!
PEL REPARTIMENT DEL TREBALL PER A TREBALLAR TOTS I TOTES!!
CAP A LA VAGA GENERAL
Secretariat Permanent de la CGT
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada