Per començar, perquè si n’hi ha hagut alguna negociació real, en aquesta no ens han deixat participar i per tant, no ens podem sentir corresponsables del text resultant.
Tot i així, s’equivoquen els que creuen que havíem decidit per endavant no signar, hauríem signat si haguessin hagut avenços apreciables en els punts bàsics de les nostres reivindicacions després d’una negociació real i honesta. No podem dir que hagi estat així en cap sentit i ara comencem a explicar perquè.
ELS AUGMENTS RETRIBUTIUS DEL CONVENI
Què reivindicàvem
Reivindicàvem la creació d’una Clàusula de Revisió Salarial en funció de l’IPC i la dotació d’un fons (de volum a negociar, però en tot cas creïble de cara a garantir els seus objectius) per crear una Relació de Llocs de Treball justa i negociada en la qual òbviament es corregissin les injustícies i greuges comparatius. Això inclouria les equiparacions i homologacions dels uniformats i dels docents però també les millores salarials dels col·lectius pitjor remunerats com són els de Serveis Socials, els d’Atenció al Públic (en general) i com també la munió de llocs de treball singulars que tenen actualment un contingut real molt diferent del teòric que es remunera.
En particular, la Clàusula de Revisió Salarial hauria estat una conquesta perdurable, una garantia de manteniment del poder adquisitiu que difícilment ens hauríem tret en acords futurs, i que hauria d’haver funcionat així: En el pressupost s’inclou un increment salarial que es correspondria amb la previsió de l’IPC de l’any següent, i un cop acabat l’any es comprova el desviament entre l’IPC real i el previst i, si el real ha estat superior al previst, es fa una única paga d’endarreriments que corregeix la situació.
Un exemple real: per al 2008 es va aplicar un increment del 2% (PGE) que es correspondria amb la previsió d’inflació. La inflació real del 2008 a Barcelona (la mitjana dels 12 mesos, no la de desembre) va ser del 4,06 %, per tant ens correspondria una paga addicional consolidada del 2,06 % més l’actualització de l’increment del 2009, en total la diferència hauria estat del 2,1% (l’equivalent al 51% d’una mensualitat actual del 2009). Però establert el precedent, el mateix s’hauria d’aplicar tots els anys següents, inclosa encara la revisió del 2009 (que es cobraria el 2010) i inclosos també els anys posteriors a la data de vigència de l’acord mentre un nou acord signat no hagués dit el contrari.
I tot això, sense tocar un fons addicional per a la RLT i l’equiparació, que hauria representat un percentatge de la massa salarial equivalent entre uniformats i no uniformats.
Què ha acordat PSC-ICV-UGT-CCOO
Han acordat uns augments retributius tancats i predeterminats que explícitament no van més enllà del 2011 i que a sobre als treballadors i treballadores públics ens presenten de forma equívoca davant dels ciutadans com una casta privilegiada que pacta augments per sobre de la inflació.
Els augments addicionals per al 2008 i el 2009 es concretaran en una paga consolidada que suposem serà l’equivalent al 58% d’una mensualitat actual del 2009 i un increment del 3,18% per a la resta de pagues del 2009. Al personal de jornada reduïda els hi pagaran a més un complement de “manutenció” de segurament 70,68 € mensuals amb efectes d’aquest mes de maig, i el personal amb menys de dos anys d’antiguitat en la seva categoria actual els avançaran el nivell d’ascens (si és que no el tenen ja consolidat per altra via).
Per al 2010 i el 2011, s’obriran diferents escenaris,
Personal no uniformat amb menys de 5 anys d’antiguitat: cap augment addicional fora del que marqui en el seu moment el PGE (presumiblement 0% o poca cosa més).
Personal no uniformat amb 5 anys o més d’antiguitat: entre un 2,15% i un 2,89% (segons les categories i el que marqui el PGE) d’augment addicional cadascun dels dos últims anys.
Guàrdia Urbana i Bombers: Durant els 4 anys de vigència del conveni, tindran un augment a la paga mensual d’entre 65€ i 105 € segons les situacions, a més dels augments generals del 2008 i 2009 (això és entre un 2% i un 4% d’augment addicional cadascun dels 4 anys).
El resultat final són uns increments, que repartits uniformement al llarg de la vigència del conveni, equivaldrien tot plegat a:
Personal no uniformat amb menys de 5 anys d’antiguitat: 1,8% anual
Personal no uniformat amb més de 5 anys d’antiguitat: entre el 2,9% i el 3,2% anual
Personal uniformat: 1,8% d’increments generals més entre el 1,6% i el 3,8% anual (o una mica més segons els plusos, hores extres, etc.) en concepte d’equiparació.
I fora d’això no hi ha res més per a ningú, en concret no hi ha cap “equiparació” o revisió en funció d’una hipotètica RLT per a cap grup o col·lectiu no uniformat.
I la referència a l’IPC que surt a l’Acord?
Com ja hem vist, els increments retributius estan prefixats per a tot el període, de manera que a priori no s’entén perquè s’esmenta l’IPC a l’acord. Si llegim amb atenció el text (cosa que recomanem que facin els signants de la part sindical) veuríem que en realitat l’IPC apareix com a límit econòmic global sobre la massa salarial:
“La dotació d’aquests fons estarà constituïda pel diferencial entre l’increment general (…) i l’increment real de l’IPC de l’exercici anterior fins a un límit en tot cas del 4’5% de la massa salarial de tots els empleats de l’àmbit d’aplicació d’aquest Acord.”
És a dir, l’Ajuntament es compromet a gastar en tots els increments addicionals de tothom com a màxim la més petita d’aquestes dues quantitats, el 4,5% de la massa salarial o el percentatge diferencial entre l’IPC i el que marquin els PGE aplicat també sobre la massa salarial.
Què passa si la inflació baixa fins a coincidir o quedar per sota de l’increment dels PGE? Que aquest fons addicional serà teòricament de 0 € i l’Ajuntament tindrà arguments legals dintre del mateix acord per ajornar o suspendre indefinidament els augments pactats per al 2010 i el 2011.
CONCLUSIÓ: Gaudiu de la paga d’endarreriments del proper juny mentre duri.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada