El parc de la Pegaso fa quasi dos anys que està sec i sense un projecte definit

La sequera va atacar Catalunya fa un any i mig. Una de les mesures immediates que es va prendre a Barcelona, després que la Conselleria de Medi Ambient decretés la preocupant fase d’excepcionalitat 2, va ser regular el reg de les zones verdes i buidar algunes fonts i llacs que no comptaven amb mecanismes automàtics de tancament ni sistemes de reutilització de l’aigua. L’estany del parc de la Pegaso, a la Sagrera, no obstant, ja feia diversos mesos que estava buit, des del novembre del 2007, per unes filtracions que obligaven a mantenir l’aixeta sempre oberta perquè no s’assequés. Quan es va posar a ploure, Barcelona va començar a recuperar el verd de l’herba i el blau de les fonts, però a la Pegaso, on les pintades s’estan apoderant de les parets del canal, no hi va haver indici de reforma més enllà d’incloure el parc en un pla de millores globals.

Fonts de la regidoria de Medi Ambient reconeixen que els mesos que ha estat sense aigua «han propiciat que les esquerdes augmentessin de mida a causa dels canvis bruscos de temperatura, de manera que el risc de filtracions és superior», i asseguren que l’ajuntament «està estudiant i valorant quin és el millor projecte per mirar de rehabilitar el llac i omplir-lo d’aigua».
Les mateixes fonts reafirmen que el problema ja hi era «abans de la sequera» i que s’havien realitzat algunes actuacions d’urgència que van aconseguir alleujar la ferida però no tapar l’hemorràgia. Un empleat de Parcs i Jardins reconeixia dijous davant de l’estany que quan el llac estava ple d’aigua «no es podia tancar l’aixeta perquè es corria el risc que es buidés amb gran rapidesa». El manteniment era molt costós perquè no aprofitava aigua freàtica, sinó que es feia servir el fluid potable, de manera que a part del seny que exigia la sequera, el més sensat era deixar que es buidés per buscar una solució que avui encara no ha arribat.

«ENS DONEN ALLARGUES» / Oleguer Méndez, president de l’associació de veïns de la Sagrera, assegura que ja han fet tres reclamacions formals i moltes altres informals al districte de Sant Andreu per saber més detalls. «Ens van donant allargues dient que hi estan treballant, però el fet és que va passant el temps i ja ha passat més d’un any i mig sense que es faci res ni se’ns informi del que es pensa fer», lamenta.
Méndez és conscient que l’obra d’impermeabilitzar tot l’estany necessita «una forta inversió», però avisa que si l’ajuntament decideix tapar-lo, «tota la gent se’ls tirarà a sobre perquè el parc és un símbol del barri».

QÜESTIÓ DE PRIORITATS / Segons el departament que dirigeix Imma Mayol, la reforma dels canals de la Pegaso està inclosa en el pla d’inversió municipal 2010-2012, tot i que no es concreta quin lloc ocupa aquesta actuació en la llista de prioritats. Les mateixes fonts tampoc detallen quin tipus d’actuació és la més idònia per a aquest parc, ideat a principis dels anys 80 pel despatx Batlle i Roig Arquitectes.
La web de Parcs i Jardins assegura que el canal de la Pegaso «és un element determinant del paisatge del parc» perquè «l’aigua passa entre una vegetació exuberant i ombrívola que ens recorda la dels boscos de la ribera». Potser aviat es recuperarà aquesta postal.

Publicat per CARLOS MÁRQUEZ DANIEL en el diari El Periódico