PROBLEMES EN LA VEGETACIÓ

Els plàtans perden les fulles dos mesos abans del previst a BCN

Els plàtans de Barcelona, especialment al centre de la ciutat, ja han perdut bona part de les fulles en un procés que, encara que fonts municipals qualifiquen de «normal cada any per aquestes dates», no hauria de ser tan habitual si la salut dels arbres fos impecable. Hauria de passar a la tardor, a partir del setembre o l’octubre. De fet, altres espècies de fulla caduca que també són molt abundants a Barcelona, com el lledoner, la sòfora, el pollancre, la tipuana i el braquiquíton, presenten una copa encara molt densa, sense signes de decaïment.
No tots els arbres caducifolis perden la fulla al mateix temps, ja que depèn de la genètica de l’espècie, però el més habitual és que el procés comenci al reduir-se la longitud dels dies, quan el fred i la falta de sol dificulten la fotosíntesi. «És normal que alguns arbres perdin les fulles durant els mesos d’estiu –explica Guillem Nicolàs, tècnic especialista en hortofructicultura–. Ho fan perquè tenen menys superfície i, per tant, menys transpiració». Perdre menys aigua és una manera de protegir-se. «No obstant, això no vol dir que s’hagin de quedar pelats –prossegueix-. Si la caiguda de fulles és excessiva, el més lògic és que hi hagi algun problema».
A més d’un problema ambiental, la caiguda prematura de la fulla obliga a una ràpida recollida. Si no és així, es corre el risc que la fullaraca embussi les clavegueres just abans de l’arribada de les tradicionals tempestes de finals d’agost i setembre. Moltes fulles que no han caigut ja estan groguenques.

FONGS I PODES EXCESSIVES
La sequera i la calor extremes del mes de juliol –l’anomenat estrès hídric– n'han estat el factor determinant, però no poden ser considerats els únics responsables. Els fongs i els insectes, les podes excessives d’anys enrere –actualment limitades–, la contaminació, el ciment, les petites dimensions dels escocells i l’escassetat de terra davant la proliferació dels aparcaments i els transports subterranis, entre altres factors, hi aporten el seu gra de sorra. No és exagerat afirmar, com assumeix l’ajuntament, que una part substancial dels plàtans, potser desenes de milers, o estan malalts o són exemplars molt vells.
Els plàtans d’ombra (Platanus x hispanica, segons la nomenclatura científica) han perdut el domini aclaparador que van exercir temps enrere als carrers de Barcelona, però continuen sent els arbres més freqüents: n’hi ha aproximadament 50.000 sobre un total de 150.000 exemplars. A causa de les grans dimensions que arriben a tenir, la seva debilitada salut i les freqüents al·lèrgies que ocasionen, l’ajuntament ha deixat de considerar-los arbres prioritaris. Si es moren, són substituïts per altres espècies i es reserven únicament per a grans avingudes o emplaçaments tradicionals. Potser d’aquí poques dècades, com pronostiquen alguns, l’aspecte dels carrers barcelonins serà molt diferent.

Publicat al diari El Periódico