Previsions de com pot evolucionar la crisi en els pròxims dos anys.
1- ATUR EN LA CONSTRUCCIÓ.
El sector de la construcció està tocat de mort, sense capacitat de generar ocupació en els pròxims anys. La caiguda de visats d’obra nova està sent de fins a un 90%. L’obra pública també ha descendit, segons SEOPAN, la patronal dels constructors, la licitació d’obra pública ha caigut un 70% en el primer trimestre, i tan aviat com acabi el pla E, la destrucció d’ocupació serà major. L’activitat que generarà aquest sector serà semblant a la de l’any 1995, quan hi havia un milió de persones emprades en la construcció. L’efecte multiplicador de la construcció és 1,4, és a dir, per cada ocupació que es crea o destrueïx en construcció es creen o destruïxen 1,4 ocupacions en sectors auxiliars. Sabent això, és gairebé segur que acabem el 2009 amb una xifra de desocupats de cinc milions (o molt propera), i és possible que en els pròxims anys s’arribin als sis milions de desocupats abans de tocar fons.
2- ABSÈNCIA DE RECUPERACIÓ.
Des dels mitjans de comunicació i des del Govern es llança el missatge que ja hi ha “brots verds” i que cal aguantar fins que arribi la recuperació, però en el cas de l’Estat espanyol la recuperació del sector de la construcció simplement no arribarà. Perquè tal que el pitjor passi ha d’aparèixer una indústria capaç d’absorbir els desocupats creats per la construcció. És previsible que hàgim de recórrer al model que donava treball abans de la bombolla, és a dir, a treballar per menys diners que els nostres veïns, amb l’esperança que ens passin producció que seria més cara en el seu país. Desafortunadament, la globalització ha fet que la competència en costos de mà d’obra sigui molt dura, bàsicament per l’entrada en escena de la Xina i els països de l’Est, que ja tenen salaris i preus inferiors als nostres. I en l’exterior, la resta de les economies tampoc estan en condicions de “estirar” de l’Estat espanyol; tots estan malament, és complicat esperar un miracle via exportacions i la pertinença a l’euro impedeix devaluar la moneda per a guanyar competitivitat per aquesta via.
3- BAIXADA DELS PREUS DE L’HABITATGE I DELS TERRENYS.
Amb la sobreoferta existent és previsible apuntar a baixades de preus d’un 50% o més en les grans ciutats i de fins a un 80% en la costa. Això serà un drama per als afectats; descobriran que es troben en immobilitzat negatiu (negative equity), això és, que el que resta per pagar de la hipoteca és més que el valor real de l’habitatge. En aquesta situació, cap banc els podrà donar cap tipus de crèdit. El consum de les famílies es retraurà encara més.
4- DÈFICIT DE L’ESTAT.
La hiperactivitat econòmica durant la bombolla havia sanejat els comptes de l’Estat. Conforme els treballadors són acomiadats l’Estat passa d’ingressar a pagar. El tancament d’empreses també resta ingressos. El superàvit ja no existeix. En endavant serà necessari recórrer al deute extern (el Govern ja ho està fent), el tipus d’interès del qual anirà augmentant a mesura que el deute sigui major.
5- FALLIDA DE BANCS I CAIXES.
S’han donat crèdits que no serà possible retornar, especialment els donats als promotors. Molts faran fallida i els deixaran impagats. Com part dels crèdits que s’han donat aquests anys és diners prestats de l’interbancari europeu i no es podran retornar, ara els bancs i caixes espanyols tindran al seu torn problemes de solvència i hi haurà més fusions i intervencions del Banc d’Espanya. En el vessant bancari de la crisi, només estem començant, l’any 2010 serà molt pitjor.
Addicionalment, són els bancs qui més lluiten per a mantenir la valoració actual dels habitatges. En molts casos, quan el promotor no pot retornar els préstecs, en lloc de donar el préstec com fallit i haver de provissionar-lo, han preferit “cobrar en espècie” (dació en pagament) i han rebut pisos com pagament.
Els bancs tenen en els seus balanços aquests habitatges valorats a preu de bombolla (d’aquesta forma els seus balanços es mantenen bé), però actualment és impossible que els venguin a aquest preu. Estan intentant vendre’ls el més cars possible, i per aquest motiu el poc finançament que donen és per a vendre (a preus de bombolla o amb petits descomptes) els habitatges que tenen en els seus balanços, en lloc de destinar-los a la creació d’empreses en l’economia productiva.
Tot això ho saben els bancs europeus que desconfien de la solvència de la banca espanyola i els presten pocs diners i cars. La fallida d’un banc és contagiosa perquè hi ha molta dependència financera entre bancs i per la desconfiança dels dipositants que possiblement correrien a treure els seus ingressos produint noves fallides (millor no parlem del coeficient de reserva). Per tot això, el nostre govern decideix crear un fons de rescat bancari, que consisteix a demanar prestat uns fons que enviarà als bancs. Novament, hauríem de pagar amb els nostres impostos els interessos d’aquest préstec en les pròximes dues dècades.
Article de Roberto Calera extret del Diagonal núm. 106
www.diagonalperiodico.net/Previsiones-sobre-la-evolucion-de.html
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada