Estem davant d’un nou atemptat contra la ciutadania que tampoc no ha estat la causa de la crisi: persones aturades, pensionistes i treballadors i treballadores públics i privats.
Als primers, els ingressos dels quals depenen directament del pressupost de l’Estat pateixen les mateixes agressions que la resta de treballadors i treballadores, amb el greuge que la intervenció sobre les seves retribucions es duu a terme a cop de decret tot vulnerant el dret a la negociació col·lectiva.
A tots i a totes, aquestes mesures i moltes de les que s’estan implementant com ara les modificacions fiscals, la reforma laboral i de les pensions, la privatització de la sanitat i l’educació i el menysteniment continuat per les persones de rendes més baixes i els serveis socials més necessaris son injustes i desequilibrades i recauen en la part més feble de la ciutadania. En el cas dels treballadors i treballadores públics s’ajuden, a més, d’una sistemàtica campanya de desprestigi que els vol situar com a enemics de la classe treballadora, com a privilegiats que han de ser castigats per aquest fet. I no volen explicar l’alt índex de precarietat a les administracions públiques ni els sous reals de la major part del col·lectiu.
Però reduir la capacitat adquisitiva de tot el col·lectiu de treballadors i treballadores no reactivarà aquesta economia i la frenada en la inversió pública tampoc i seguir omplint les butxaques dels que han generat aquest sistema que ens devora tampoc. El progressiu desmanegament, a més, dels serveis públics i la progressiva privatització de molts dels serveis als que té dret la ciutadania, lluny de millorar la gestió, l’empitjora i l’encareix la qual cosa fa evident la mentida del discurs institucional
Hem de lluitar tothom plegat. Tenim molt clar on són realment els privilegis I està clar que no els gaudim els treballadors I treballadores als qui sistemàticament se’ns retira allò que és el nostre únic patrimoni: el lloc de treball, un salari digne i els drets socials i laborals pels que hem lluitat de manera aferrissada. Mentre, els qui han provocat la crisi segueixen rebent ajuts de les institucions i els governs, per perpetuar un sistema injust i d´explotació.
Per això, la IAC, l´STAJ, l’SF-Intersindicals, CGT Administració Pública i altres organitzacions i moviments socials us tornem a convocar, per exigir:
QUE LA CRISI LA PAGUIN ELS RICS
MANIFESTACIÓ:
DATA: 3 de juny,
HORA: 18’30
LLOC: Barcelona, Pl. Urquinaona.
1 comentari:
me parece perfecto compañeros pero ante esta situacion tan dramatica lucha y mas lucha DIOS LA PUEBLO
Publica un comentari a l'entrada