dimecres, 16 de juny del 2010

Monsanto contesta a Josep Carbonell


-->
Benvolguts/des,
El departament de comunicació de Monsanto m'ha fet el favor d'amplificar el meu missatge encarregant a un dels seus enginyers que signi una rèplica a la meva carta que fou publicada a El Periódico (posteriorment a La Vanguardia) del passat divendres. A la carta m'atribueixen una afirmació que no he fet i cauen en la burda argumentació segons la qual "autoritzat" és sinònim d'inofensiu:
Herbicida autoritzat
Jaime Costa Vilamajó
Doctor enginyer agrònom. Monsanto Agricultura España, SL. Madrid
Hem vist amb sorpresa les al·lega- cions fetes pel senyor Josep Carbonell Mestre a la seva carta Ho mata tot, publicada l'11 de juny, atribuint estranyes afeccions a l'ús d'un herbicida de baixa perillositat. L'herbicida Roundup ha estat autoritzat durant els últims 35 anys sense evidència d'efectes adversos en persones i en el medi ambient, quan es fa servir d'acord amb l'etiqueta autoritzada.
El 1992 va ser perfeccionat en una formulació no classificada com a producte irritant i sense potencial sensibilitzador, que és precisament la que ha estat utilitzada al parc de la Ciutadella, sense que tinguem constància d'efectes adversos sobre persones i animals. No tenim notícies que les sospites referides pel senyor Carbonell hagin estat denunciades ni a l'ajuntament ni davant dels que van realitzar l'aplicació, ja que les haurien transmès al fabricant (Monsanto), de qui apareix l'adreça i el telèfon a l'etiqueta del producte.
Comprenem que cap pare es pot quedar insensible davant dels problemes de salut d'un fill, però són els metges, i no els prejudicis, els que han de guiar la seva actuació per superar-los. Un herbicida és un producte actiu sobre maleses indesitjables que només està autoritzat quan el seu ús no presenta riscos a persones i organismes. La seva utilització en forma d'aplicacions dirigides sobre les maleses molestes pot substituir les tasques mecàniques i manuals més lentes, penoses i cares, i així contribuir a la visibilitat i seguretat dels espais públics, com ara els jardins esmentats.

Acabo d'enviar a El Periódico una rèplica que segurament no em publicaran (per allò d'evitar el foc creuat), el text de la qual us faig també arribar. Salut,

Voldria respondre succintament les al·legacions publicades a El Periódico el 14 de juny, pel Sr. Jaime Costa, representant l’empresa Monsanto:

- La meva carta no contenia al·legacions, sinó simplement descripció de fets.

- A la meva carta no s’estableix, en cap moment, relació de causa-efecte entre l’herbicida de Monsanto aplicat al Parc de la Ciutadella i la malaltia del meu fill, que probablement és molt anterior a aquesta aplicació. El que diu la carta –si es llegeix amb mínima atenció- és que el meu fill, com totes les persones que pateixen Sensibilitat Química Múltiple, es veu afectat per la presència de tòxics de forma clarament perceptible, mentre que per a la resta de persones aquesta toxicitat pot passar inadvertida. Són “el canari del miner”.

- En cap moment he dubtat que aquest herbicida estigui autoritzat. El Roundup està autoritzat, com ho estigué el lindà (lindano) en la composició d’una coneguda loció per eliminar els polls i que refregàvem al cap dels nostres fills, o com ho estigué l’hexaclorofè en les ratlles vermelles d’un conegut dentifrici amb el qual ens refregàvem les dents. Que està autoritzat vol dir, només, que està autoritzat. De cap manera és una garantia que sigui innocu.

- Crec que la població té dret a conèixer quina és la composició d’allò que respira i quines són les substàncies que s’utilitzen a les “zones verdes”. Sobre el potencial tòxic del Roundup no n’he fet cap referència. Existeix prou documentació a la xarxa (que no té el seu origen en el prejudici) per tal que cadascú ho valori i opini.

Josep Carbonell Mestre

2 comentaris:

Anònim ha dit...

i tant!
i l'abest, i el plom de la bencina... no acabariem...

Anònim ha dit...

Si alguien quiere saber mas cositas sobre Monsanto aqui van dos sugerencias,
leer el libro "El Mundo segun Monsanto" de la periodista francesa
Marie Monique Robin y luego ver
el documental del mismo nombre donde la periodista nos explica todas sus investigaciones.